Julià León
		Julia León, veu Iñigo Aguirre, guitarra / llaut Pepo Domenech, baix Assier Suberbiola, violí Iker Tellería, percusions Programa
		Poesia i música sempre han anat de la mà. Totes les cultures han cantat sempre sense preocupar-se massa de l’orígen de les seves cançons. Aquest fenòmen al costat de la invenció de la Imprempta i un lent proces d’alfabetització, ferien que l’art de la poesia es difongués durant els segles XVI y XVII. Són dos segles de poesia que van des del Descobrimient d’Amèrica, fins el final de la dinastia dels Austrias a la segona meitat del seglo XVII.Parlam d’una expansió no només litarària sinó també artística i cultural. Però a la vegada és una època de desordre social, caos polític i administratiu, amb pestes i miseria. Ni els vaixells que arribaven d’’Amèrica carregats d’or i plata podien frenar aquest desordre d’una societat que vivia sense saber on eren les fronteres europees i americanes. Tot aquest embolic, ple de poesia i caos hi és present en el recital de Julia León.