Artista únic, Harry Manx ha portat els sons de la Índia al Blues. Combinant la guitarra slide i el blues amb el Mohan Veena (un membre de 20 cordes de la família de les guitarres creat i al qual va donar nom el guru musical indi Vishwa Mohan Bhatt) i la seva pròpia i distintiva manera de cantar, Manx crea una nova experiència musical.

El seu àlbum nomenat als Juno Awards, Wise and Otherwise, va sortir el 2 Abril de 2002 amb Northern Blues Music i ha estat obtenint atenció positiva des de tot el país. El seu primer Cd canadenc, titulat Dog My Cat, va veure la llum el 2001, produït per Jordy Sharpe i els Barn Studios a Salt Spring Island, BC, va gaudí de delirants crítiques a nivell nacional i va guanyar un premi “Indie” com a Blues Album of the Year a la Canadian Week Music d’aquell any. 2003 veu la sortida de Jubilée, la col•laboració de Harry amb el famós guitarrista canadenc Kevin Breit. Amb una altra crítica favorable, Jubilée, ajuda a establir encara més a Harry com a un innovador en la comunitat de la música Blues al Canadà.

Nascut a la Illa de Man, Manx va immigrar al Canadà quan era un nen. A mitjans dels setanta, va viatjar a Europa i a mitjans dels vuitanta, Manx va fer gires regularment pel Japó i va viure durant varis mesos a la Índia.

Harry Manx ha portat els sons de la Índia al Blues, per la qual cosa se l’ha anomenat la “connexió essencial” entre la música de l’Est i de l’Oest, creant històries curtes usant l’essència del Blues i la profunditat de les Ragues Índies. És la classe de música que es fa difícil d’oblidar.