David Vidal recita les seves cançons amb la tendresa de qui crea bellesa destinada a perdurar. Com aquell que sap el seu ofici, s'ocupa~ en la tasca d' emocionar encertant en el punt de la humitat.

Aquest jove músic, que de petit robà melodíes a les onades en la seva Menorca natal, presenta, amb vocació de cel obert, el seu segon disc: E S TAL A C TI T E S: 12 poemes interpretats amb la veu dolça i un pèl trencada que es multiplica en veus d'altres, i per la seva guitarra i la de Jaume Tugores com un diàleg entre mags.

David, que ara pren paraules de les albades de tots els llocs, proposa la cançó com la suma completa de dues perfeccions: la música i la poesia, i ens lliura un cau privat i alhora comú d' amor, de desig, d'oblit, de saudade...

Fent-ho coincidir gairebé tot, com succeeix amb algunes mirades, aquest disc filtra paraules, ritmes i aigües i ens goteja en el centre: ens suggereix adoptar una actitud d'estalagmita, emocionada i receptora de cançons.