Alberto Cortez va néixer a Rancul (La Pampa, Argentina).

S’inicià en la música en el Conservatori Chopin de la ciutat de Mendoza.

Als vint anys viatja a Europa per començar una carrera que esdevindria internacional.

L’any 1.967 presenta a Madrid i per primera vegada en el món de parla espanyola, cançons sobre textos d’Antonio Machado, Lope de Vega, Quevedo, Góngora, Marqués de Santillana, etc. Amb una orquestra dirigida per Waldo de los Ríos.

A partir de 1.970 comença gires per Amèrica, actuant als millors teatres com: Teatre de la Ciutat de Mèxic, el Degollado de Guadalajara, el Bellas Artes de San Juan de Puerto Rico, el Carlos Marx en La Habana, el Teresa Carreño de Caracas, el Nacional de Guatemala, el Colsubsidio de Bogotá, el Municipal de Lima, el Solís de Montevideo, el Municipal de Santiago de Chile, el de l’Òpera de Buenos Aires el Lincoln Center i el Carnegie Hall de Nueva York, el James L. Knight Center de Miami o el Shubert de New Haven.

Val la pena esmentar l’actuació feta en el Teatre Colón de Buenos Aires el 7 de setembre de 1.992, ja que fou el primer cantant de cançó popular que pujava al mític escenari.

La seva enorme discografia, els programes de televisió d’arreu del món, els seus llibres i la màgia de les seves cançons, fan d’Alberto Cortez un únic exemple dins la música del món de parla espanyola, un mestre que ocupa el lloc de privilegi que només els grans creadors tenen dins l’esperit d’un públic fidel del bon fer.